Imatge: Mark / Flickr

El nombre de pingüins Adélie, l'espècie més comuna a la península antàrtica, ha anat disminuint constantment durant diverses dècades. Almenys, això van pensar els científics, fins que investigadors de la Woods Hole Oceanographic Institution i la NASA van descobrir quelcom interessant en imatges de satèl·lit de les Illes Perill, davant de la costa nord de la península.

Les imatges van revelar taques de guano (caca d’ocell) que s’estenien per l’arxipèlag, cosa que donava a entendre que hi vivia un gran nombre de pingüins a la zona. Per esbrinar-ho amb seguretat, els investigadors es van dirigir a les illes un any després, on van trobar més d’1,5 milions d’ocells, suficients per ser anomenats “súper colònia”.





Imatge: Christopher Michel / Flickr

Un paper publicat recentment a la revista Informes científicsva dir que el descobriment de la colònia pot tenir implicacions per comprendre els efectes del canvi de temperatura i la desaparició del gel marí sobre les poblacions de pingüins i la regió en general.

Els pingüins Adélie passen la temporada de reproducció (entre octubre i febrer) vivint molt junts a la costa rocosa. A l’hivern, s’aventuren al mar, vivint al gel marí que envolta l’Antàrtida. Són grans nedadors, de vegades bussejant fins a 575 peus per menjar un krill, un peix o un calamar semblant a la gambeta. Tampoc els importa banyar-se llargament, de vegades sortir a fer un viatge d’anada i tornada de 185 quilòmetres per trobar el sopar.



Imatge: Liam Quinn / Wikimedia Commons

La vida de les colònies és vital per a la supervivència dels pingüins, ja que mascles i femelles treballen junts per criar els joves. Es tornen asseguts als ous per mantenir-los calents i protegits dels depredadors. Un cop els pollets tenen diverses setmanes d’edat, els pares els poden deixar sols mentre surten a caçar, mentre els nadons s’amunteguen junts en grups per seguretat.



VEURE EL SEGÜENT: Els incendis forestals es converteixen en ‘Firenado’ i després en broc d’aigua